Com una peli, sembla ficció
I els protagonistes, fóssim tu i jo
Màgic, qui ho havia de dir?
Fa un temps que volo, com si fos Superman
No sé si ho sabies però a mi em tens de fan
Et comento, és com una odissea a l’espai
Esperant que no acabi mai
Ser un actor de cine, és com jo vull viure
I poder actuar sempre al teu costat
Com una peli, sembla ficció
I els protagonistes, fóssim tu i jo
Omplim la sala, s’obre el taló
No és cap broma, som tu i jo
Com una peli, sembla ficció
I els protagonistes, fóssim tu i jo
Em val la pena, s’obre el taló
Estava tot en blanc i negre però tu ho pintes de color
Jugàvem a ser espies però no ho érem de veritat
Vam encendre la flama que encara no s’ha apagat
Encara ho sento com si fos ahir
Correrem per pensar que som lliures
Lluitarem perquè som invencibles
Perquè no n’era conscient
Somiar ser aquell gat viatjant amb la màquina del temps
Soc massa gran per viure aventures amunt del vaixell
Però encara em queden forces per gravar algun intent
L’escena en que tu i jo passem a estar a les fosques
I els nervis es converteixen en estones que no es repetiran
Ser un actor de cine, és com jo vull viure
I poder actuar sempre al teu costat
Com una peli, sembla ficció
I els protagonistes, fóssim tu i jo
Omplim la sala, s’obre el taló
No és cap broma, som tu i jo
Com una peli, sembla ficció
I els protagonistes, fóssim tu i jo
Em val la pena, s’obre el taló
Estava tot en blanc i negre però tu ho pintes de color
Moltes coses hem de viure
El record del que vam ser
Tot el que ens queda per riure
Aixecant les nostres mans
Veient com la gent ens crida
Com una peli, sembla ficció
I els protagonistes, som tu i jo
Em val la pena, s’obre el taló
Estava tot en blanc i negre però tu ho pintes de color